GABINET DE TERMINOLOGIA I ONOMÀSTICA DEL CAR DE SENCELLES
El TERMCARS és una secció especial dissenyada i elaborada per Xavier Amengual, un dels socis fundadors del CARS i, com voreu, un expert en tuti i terminologia científica. Evidentment, seu és el copyright d'aquesta secció.
agrofitness m. Modalitat esportiva que té per finalitat el manteniment del cos mitjançant la realització de diferents activitats agràries com poden ser regar, podar, entrecavar, llevar males herbes...
angle de donació m. Tutisme. S’anomena així aquell angle format per la carta del jugador que dóna o fa i la taula de joc, enmig de la qual es troba el seu vèrtex. Les escoles més prestigioses recomanen que aquest s’ha de situar entre els 15 i els 20 graus.
angle de donació invers m. Tutisme. És aquell angle de donació que té el seu vèrtex en el cos del jugador enlloc de tenir-lo enmig de la taula, la qual cosa permet veure les cartes a la resta de jugadors. És durament reprovat per les escoles de tuti més prestigioses i, en els tornejos i campionats més importants, es castiga amb pal directe els jugadors que cometen aquesta infracció.
angle de donació pla m. Tutisme. Es diu d’aquell angle de 180º que formen les cartes quan el jugador que dóna o fa serveix en paral·lel al pla de la taula. Encara que no és recomanat per cap de les grans escoles en Dar, es tolera quan la taula de joc supera en 35 cm l’alçada del seient.
body-house m. Modalitat esportiva que té per finalitat el manteniment del cos mitjançant la realització de diferents activitats casolanes com poden ser escurar, fregar, espolsar, fer bricolatge...
cafetera f. Resposta incontrolada i automàtica del cos a una situació d’esforç físic per sobre de les seves possibilitats. Consisteix en una ofegor acompanyada de renous respiratoris semblants als que produeix una cafetera en el moment de sortir el cafè.
canterano amb rodes m. Maleta o bossa de viatge dotada de rodes per facilitar els seu transport que, per les seves dimensions, assoleix una capacitat similar a del clàssic moble mallorquí que li dóna nom.
capot invers m. Tutisme. Es diu d’aquella partida en què el jugador que guanya per baix aconsegueix que la resta de jugadors, bé en empatar per alt, bé en quedar-se enmig, s’apuntin un pal.
cervesoteràpia f. Teràpia reconstituent basada en la ingesta d’una dosi variable de cervesa. És especialment indicada per a la recuperació d’un esforç físic intens.
CSIT Acrònim de Centro Superior de Investigaciones Tutísticas, institució dedicada a l’alta investigació en el món de tuti. Són d’especial rellevància els seus treballs centrats en la temàtica de Los cantes, sobre els quals ha realitzat una important tasca de recuperació i catalogació. Com a colofó d’aquesta intensa i fructífera tasca de recerca està a punt d’editar un disc compacte que amb el títol de Las cuarenta principales y otros cantes tutísticos recull el més important i destacat d’aquesta col·lecció. Per a l’enregistrament ha comptat amb la col·laboració de cantaores de renom com ara La Niña de las paellas, Paco Probetas, Antoñete “El Liebrijano” i Morenito de Sineu.
esprint progressiu m. Augment constant i continuat del ritme de carrera, que normalment no es sol aturar fins arribar a meta, i que solen utilitzar els corredors del CARS per vèncer els pocs adversaris que han pogut a arribar al darrer tram de la cursa amb alguna opció de triomf.
evacuació ràpida i ordenada f. Tipus d’evacuació, recomanada per les grans companyies navilieres, en la qual es segueix estrictament la seqüència següent: 1- Es baixen els pantalons o es puja la falda; 2- Es baixen els calçotets o les calces; 3- Es fa la deposició; 4- Es neteja la zona afectada; 5- Es pugen els calçotets o les calces i 6- Es pugen els pantalons o es baixa la falda. I tot això, amb menys d’1 minut.
extra m. Recorregut addicional i opcional d’una excursió. Alguns teòrics defensen la idea que si un extra és realitzat per tots els participants en l’excursió, aquest perd la seva condició de tal i passa a ser considerat una ampliació o variació de l’itinerari inicial, aspecte important de cara a la puntuació.
fals capot m. Tutisme. Es diu d’aquella partida en què el jugador que guanya per alt sense guanyar totes les vases aconsegueix que la resta de jugadors, bé en empatar per baix, bé en quedar-se enmig, s’apuntin un pal.
gol m. 1 Defecació. 2 Crit joiós amb què, a vegades, s’acompanya la defecació. 3 Crits amb els quals els muetzins expressaven la seva alegria pels gols de la selecció espanyola al mundial de Sud-àfrica.
hachasso m. Canvi sobtat en el de ritme de cursa utilitzat pels atletes del CARS per tal de deixar clavats els corredors rivals.
hi perden. Expressió que denota preocupació pel fet que el preu d’un bé o servei no arribi a cobrir el seu cost.
ITA¹ f. Acrònim d’International Torrenter’s Association, associació internacional de barranquistes professionals que, entre d’altres, té per finalitat l’homologació dels recorreguts de torrents, tasca en la qual s’ha guanyat un merescut prestigi pel seu rigor i eficàcia. Disposa d’una sofisticada xarxa de càmeres de darrera generació via satèl·lit que li permet fer un seguiment exhaustiu i molt precís dels itineraris proposats, cosa que ha causat més d’un disgust a algun torrenter no prou curós en la realització del seu recorregut.
ITA² f. Acrònim d’International Trekking Association, associació internacional de senderistes que té per finalitat la promoció d’aquest esport i la homologació de les puntuacions rebudes per la realització dels diferents recorreguts. Comparteix amb l’altra ITA (Internacional Torrenter’s Association) la xarxa de càmeres via satèl·lit per fer el seguiment dels itineraris proposats.
ITA³ f. Acrònim d’International Tuter’s Association, associació internacional de jugadors de tuti professionals que té per finalitat la promoció d’aquest joc i l’organització de diferents tornejos entre els quals destaquen el Màsters de Benasque i l’Open de Marrakesh. Celebra una assemblea anual amb caràcter rotatori, normalment a l’estiu.
LST Sigles de London School of Tuty, prestigiosa institució dedicada a la formació i a la recerca sobre el món del tuti. Destaquen de forma especial els seus cursos de postgrau, tant màsters com cursos de doctorat, sobre el tema Dar considerats els més prestigiosos internacionalment i que han seguit els més reputats especialistes.
MIT Acrònim de Massachusetts Institut of Tuty, centre pioner a nivell mundial en la recerca sobre el tuti. Darrerament ha centrat els seus esforços en la investigació sobre la sortida de tempteig i el capot invers, temes als quals aplica potents eines de computació i d’anàlisi matemàtica i sobre els quals els seus investigadors han publicat nombrosos i destacats articles a les revistes més prestigioses.
no donen. Tutisme. Expressió que denota sorpresa o temor davant el fet que les cartes que serveixen un o més jugadors al jugador que arrastra són de baixa puntuació en l’escala del tuti.
pedalejar. v intr. Acció d’evacuar, o almenys intentar-ho, fent servir una pedalera.
pedalera f. Enginyós dispositiu concebut per a facilitar l’evacuació consistent en una plataforma de ciment o ceràmica dotada de dos pedals o suports per als peus a la part anterior i d’un orifici a la posterior per on surten les deposicions. Els models més avançats tecnològicament disposen d’una ansa per assegurar l’estabilitat en una circumstància tan compromesa.
propinòleg m. Especialista en propinologia.
propinologia f. Ciència aplicada que estudia, mitjançant complexos càlculs matemàtics, la propina més adequada a donar en cada situació o circumstància tot tenint en compte aspectes com ara el servei prestat, el grau de satisfacció, la localització geogràfica on es realitza el servei, el sistema monetari de retribució, etc. En aquesta ciència és especialment reconeguda l’escola d’El Terreno o de Bellver encara que alguns estudiosos mantenen que té alguna tendència a gratificar amb escreix.
preventiu m. Micció amb un cert caràcter gregari que es realitza just abans de la realització d’una activitat, independentment de la necessitat que se’n tengui.
Ralph m. Mític personatge que sol retre visita a aquelles persones afectades d’un mareig especialment intens causat, bé per la utilització d’algun mitjà de transport que realitzi sacsejades o moviments bruscs, bé per una ingesta excessiva de begudes espirituoses.
ripuntadora f. Resposta incontrolada i automàtica del cos a una situació de vertigen consistent en un moviment de vaivé d’una o ambdues cames semblant al que es fa per accionar una màquina de ripuntar mecànica.
rodada f. Mesura estàndard d’entrenament del CAR de Sencelles.
street-tuty m. Partida de tuti improvisada i de caràcter informal, fora de qualsevol competició oficial, que es realitza al carrer o en un altre espai públic com un aeroport, estació marítima o similar, i que té com a finalitat entretenir o passar el temps d’espera.
tutiòleg m. Especialista en tutiologia o estudiós del tuti.
tutiologia f. Ciència que té per objecte l’estudi del tuti des de múltiples vessants: històrica, tàctica, analítica, cabalística, social, etc.
Tutiology. Important revista centrada exclusivament en la temàtica tutística on hi podem trobar entre moltes altres informacions el calendari de tornejos i campionats, anàlisis de partides i jugades, novetats tàctiques, entrevistes a grans jugadors...
vayan-vayan. Expressió d’origen argentí que denota manca de disposició, ja sigui per peresa, temor, cansament o altra causa, a la realització d’una activitat, especialment recórrer un itinerari. Es pot traduir per alguna cosa semblant a "vostès vagin fent que jo els esper".
volta de reagrupament f. Giragonsa lateral o cap enrere que, en un entrenament, fan els corredors més avançats per tal de no perdre el contacte amb els que van més endarrerits.
Aquí teniu l'actor principal de la funció, encara que crec que ell no està d'acord.
Una depilació a la flama sempre va bé.
A mig matí s'han de reposar les forces, que ens hem llevat d'hora i el dia serà molt llarg.
Pastant la sobrassada. 
Ja tenim la pasta de la sobrassada preparada.
Aquesta és la pasta dels botifarrons.
Bé, ja podem veure els resultats finals. Aquests són els butifarrons.
I aquí tenim una part de les sobrassades.
Després del treball s'han de reposar les forces. Frit de matances (fet per la famosa cuinera Cati paelles, tres estrelles Michelin, "casi nà") i un tassó (o dos) de vi.
